Per començar una dada; el percentatge d’ocupats que treballaven més de la meitat dels dies des del domicili a Espanya, va passar del 4,8% el 2019 al 10,8% al 2020 i després de la irrupció de la pandèmia de la Covid19, i va tornar a baixar fins a situar-se al 9,5% al 2021. En xifres absolutes podem afirmar que si bé al 2021 baixen en nombre les persones que teletreballen la meitat del seu temps, i encara que el nombre continua sent força superior al del 2019, segueixen augmentant les que teletreballen ocasionalment.
El teletreball ha augmentat a tots els grups d’edat respecte al 2019, però ara és superior en persones entre 35 i 45 anys i abans de la pandèmia era més freqüent entre ocupats a partir dels 45 anys. Les persones de 35 a 45 anys tenen més presència en la modalitat de treball a distància perquè és més compatible amb la conciliació, atès que en aquest col·lectiu és més freqüent la cura de menors i dependents. Els treballadors més joves (16-24 anys) són els menys propensos al teletreball, seguit dels més grans de 55 i més anys.
En quant al gènere les dades assenyalen que el teletreball ha estat utilitzat més per les dones, mantenint percentatges en tots els trimestres 2,2 punts per sobre del dels homes. Aquesta distància entre dones i homes és lleugerament més gran que a la mitjana de la Unió Europea, on es situa en 1,7 punts de diferencia.
En quant al percentatge de persones que disposaven de l’opció de teletreball al començament del confinament a Espanya, ascendeix únicament al 22,3% del total de població ocupada, percentatge que varia notablement segons les diferents ocupacions, així, del total de professionals que disposaven de l’opció de teletreball a Espanya, el 49,8% corresponia a tècnics, professionals científics i intel·lectuals (2.194.300), seguits a distància de comptables, administratius i altres empleats d’oficina, que sumen el 20% del total de professionals amb accés a aquesta modalitat de feina.
Per comunitats autònomes, el teletreball augmenta a totes les regions amb la irrupció de la pandèmia, disparant-se especialment a Madrid i Catalunya, seguides de ben a prop per Astúries, Balears i Aragó.
En quant a Europa, reflectir que Països Baixos, Finlàndia i Luxemburg van ser els països de la UE que comptaven amb més teletreballadors el darrer any abans de la crisi sanitària, amb percentatges del 14%, del 13,3% i de l’11%, respectivament, el triple que a Espanya, que amb prou feines arribava al 4%. A partir del segon trimestre del 2020 i com a conseqüència de les mesures de prevenció i contenció que van posar en marxa els Estats membres per fer front a la crisi sanitària, el teletreball va rebre un important impuls a tots els països, elevant el percentatge d’europeus que treballaven des del domicili fins al 12,3%.
Fonts:
INE (Instituto Nacional de Estadística) https://www.ine.es
IDESCAT (Institut Nacional d’Estadística de Catalunya) https://www.idescat.cat
