Hi ha una planta, l’Equisetum arvense o cua de cavall, que creix principalment a les vores dels camins. Necessita certa humitat i, per aquest motiu, li agraden els paratges pròxims a rierols o a zones on hi ha aigua. És una espècie considerada mala herba, difícil d’eliminar, fins i tot resistent als herbicides. Però en el fons és una planta amb múltiples beneficis en l’àmbit farmacològic. L’acció principal, per la seva composició química, és la diürètica i també actua sobre el cos regenerant els teixits i augmentant les defenses inespecífiques de l’organisme.
No és el moment de posar-nos “hierbas” però sí que hem de reflexionar des del més profund del nostre “jo” i esbrinar què som o qui som realment. Hi ha moments o èpoques o, en certes circumstàncies, com les situacions que hem viscut els darres dos anys, que pot fer que perdem la feina o que el treball que havíem fet sempre amb les mateixes rutines, canviï.
Aleshores ens posem la cuirassa de l’ego i sorgeixen tots aquells pensaments com ara: “quin rotllo”, “la vida és un desastre”, “no ens en sortirem”, “jo no serveixo”, “no ho sé fer d’altra manera”, “estic totalment perdut”… i no és així, perquè dins nostre, a banda de tot el que veiem exteriorment, del que pensin de nosaltres, de les etiquetes que ens hem posat o ens han penjat, hi ha una quantitat d’habilitats impensables que podem anar descobrint si ens traiem aquesta cuirassa tan pesada i de fa tants anys.
L’Equisetum arvense, per si sola, no va descobrir que, a banda de ser considerada una mala herba, tenia propietats curatives i beneficis farmacològics. Sabem que no som solament allò que diu el nostre CV, ni el que hem estudiat, ni del que hem treballat. Tenim un grapat de capacitats que encara no s’han manifestat i ara és un bon moment per descobrir o que ens descobreixin quines habilitats encara han d’emergir. No cal que el facis en soledat aquest procés, a Òptima els nostres professionals, poden acompanyar-te, instruir-te i ajudar-te perquè aconsegueixis noves metes i de desenvolupisr aquelles habilitats que estaven adormides o encara no havien emergit.
T’hi animes!
